Podcast: L'arribada dels Borbons al tron espanyol

És un podcast pensat en dos nivells. D'una banda, per a alumnes amb dificultats de comprensió lectora (concretament dislèxia). En 4t d'ESO, tot l'apartat d'Història contemporània d'Espanya i de Catalunya es treballa al nostre centre a partir d'un dossier d'informació que l'alumnat ha d'estudiar pel seu compte (completant un seguit d'activitats). Aquest curs tenim força alumnes amb problemes de dislèxia a un dels dos grups de 4t (concretament, 4 de 20). Crec que el podcast pot ser una bona eina i una solució per a la nostra matèria. Ens ajudarà a resoldre els problemes que tenen aquests alumnes amb la lectoescriptura. 
D'altra banda, servirà com a activitat d'ampliació per a la resta de l'alumnat, per millorar els seus hàbits d'escolta. Hauran d'identificar quants cops apareix en l'àudio la paraula “absolutisme” o derivats, què significa aquesta paraula i quines conseqüències tingué per a Catalunya en acabar la Guerra de Successió.

NADIUS DIGITALS

M'agradaria que vegessiu aquest video. Potser ja el coneixeu, però a mi m'ha fet reflexionar sobre el món digital i els nostres alumnes i fills. Sovin els demonisem i ens ficsem més en els aspectes negatius que en el positius. Bé, això passa sempre amb les novetats, però és evident que en som molts els que volem treure-li profit.

.

Aprendre a aprendre a l'aula

Remenant per la xarxa i en un bloc de Carme Barba anomenat de mestr@ a mestr@ (darrer post del 6 d'abril de 2010) i ple de recursos interessantíssims sobre l'educació he trobat aquestes diapositives sobre aprendre a aprendre absolutament genials, plenes de detalls i d'enllaços que no us podeu perdre.

Està elaborat per Anna Basterra l'octubre de 2012:

Aprender a Aprender en el aula from Ana Basterra

Un dels enllaços us porta a una wiki: http://billeteidayvuelta.wikispaces.com/ODIO%2C+SANGRE+Y+L%C3%81GRIMAS.+HUYENDO+DE+LA+MUERTE,  que presenta tres possibilitats d'investigació en forma de webs-quest, la pobresa i inmigració, la post-guerra espanyola  i el descobriment d'Amèrica que us poden ser útils als professors de socials a l'hora de muntar les vostres web-quests, a mi m'han embaladit i sorprès gratament. 

Us ho recomano!

GoogleDocs, una bona eina per al projecte de recerca

Aquest curs em toca dirigir els projectes de recerca de 4t. Els alumnes, individualment o en grups, han d'elaborar un treball per escrit d'uns 20 fulls sobre un tema d'investigació que hagin triat prèviament i que plantegi algun problema ètic (aquest any ha desaparegut l'hora dedicada a Projecte de Recerca i el que hem fet ha estat vincular-la amb la d'Ètica de 4t). El primer que calia era plantejar una pregunta, posar un primer títol provisional i elaborar un esborrany d'índex. Per evitar-nos tinta i diners m'ho van anar enviant al meu correu electrònic. En poc de temps se'm va col·lapsar. A més, van haver-hi problemes en saber qui enviava què i si havien enviat o no la versió definitiva per avaluar-los. Després els alumnes han anat confeccionant les diverses parts del bloc teòric. M'expliquen què estan fent, però em costa saber-ho exactament i no sé si els estic dirigint bé o no. A més, s'acosta el final del trimestre i els alumnes  amenacen en fer-me arribar en breu una nova allau de missatges i adjunts. A partir del que hem treballat en aquest apartat del mòdul 2 se'm va ocórrer fa unes setmanes plantejar-los que creesin un arxiu en Google Docs, que anaren afegint allà les coses que anaven fent i que em convidessin a participar-hi. Ara puc seguir realment la seva evolució i corregir-los pràcticament d'immediat. A més, el meu compte de correu electrònic torna a respirar i els alumnes mateixos s'estalvien haver d'estar constantment enviant-se missatges, arxius, etc. La veritat, em sembla que el GoogleDocs pot ser una bona eina per a tutoritzar el projecte de recerca. Això sí: em demana una dedicació constant i no sé si tinc les hores necessàries per a tot! Quins avantatges i inconvenients trobeu vosaltres en fer servir aquesta eina per a dirigir els projectes de recerca?

 

Algo més sobre les Eines Web 2.0 i les ciencìes socials

Benvolgut Xavier

Et comparteixo aquests materiales que espero et serveixen en la recerca de l'inclusió de noves eines per aprendre les ciències socials de forma més entretinguda i significativa.

http://www.xtec.cat/monografics/socials/romanicesc/conques/index.html

Aquest altre enllaç es un lloc vinculat a Alt Penedès

https://sites.google.com/site/educataltpenedes/materials-digitals-ciencies-socials-geografia-i-historia

Per cert Elisenda Papiol ha estat estudiant meva en un máster e-learning el semestre passat.


També potser que t'interessi estar apuntat:

http://escola2-0.org/group/didactica-de-les-ciencies-socials

Molt bona feina amb aquesta eina de la Web 2.0 que es aquest bloc.

Una abraçada cordial
Professora Mercedes Ahumada Torres

Les Webquests: aprendre a investigar

  Es pot dir que els nostres alumnes quasi van aprendre abans a clicar amb el ratolí que a escriure amb el bolígraf. En l'actualitat, com tots nosaltres, fan un ús extensiu de la xarxa, per entretenir-se, per comunicar-se, per descarregar o intercanviar arxius, per cercar informació... De fet, allà tenen fàcilment accessible una ingent quantitat d'informació sobre qualsevol tema. La matèria de Ciències Socials no és una excepció.  

  Com hem de reaccionar els professionals de l'ensenyament davant d'aquesta realitat? En ocasions sembla que tractem aquesta qüestió com si es tractés d'una malaltia infecciosa: volem "corregir" aquesta actitud del nostre alumnat preservant-lo de l'amenaça d'internet. La solució passa, així doncs, per negar aquesta realitat i excloure-la de la classe. Aquesta opció però, no és només ineficaç (els nostres alumnes seguiran fent servir aquestes eines per a tots els usos relacionats anteriorment), sinó també nociva i errònia. És nociva perquè llavors estem deixant d'educar els nostres alumnes en el maneig de les noves eines digitals i errònia perquè no reconeix la seva gran potencialitat per a l'aprenentatge, que en últim terme és el que ens hauria de preocupar.

  Un bon exemple el representen les Webquests, unes eines especialment interessants per a la nostra matèria. Les Webquests permeten els nostres alumnes construir el seu coneixement. A més, poden integrar una gran quantitat de recursos de tot tipus, de manera que els diversos estils cognitius del nostre alumnat poden optar per aquells que els resultin més adients. Però sobretot ens permeten potenciar les habilitats d'investigació dels estudiants, unes habilitats que no només els seran útils en la nostra o en altres matèries, sinó per a la seva vida: els ensenyarem a fer servir la brúixola per quan naveguin pel mar de la sobreinformació. La xarxa, per exemple, contè una enorme quantitat d'informació sobre la Guerra Civil i el Franquisme, no sempre del tot de fiar. Amb una bona webquest sobre aquests temes podem ajudar als nostres alumnes a que aprenguin realment d'aquells dos processos i a que sàpiguen separar el gra de la palla. L'Eduard Navarro, per exemple, ha elaborat una Webquest interessantíssima sobre la repressió franquista. 

  Què en penseu, doncs, de les Webquest per a l'ensenyament de les Ciències Socials? Quines dificultats hi trobeu?

La web 2.0 i l'ensenyament de les Ciències Socials: som'hi tots plegats!

Aquest bloc neix amb l'objectiu d'aplegar totes aquelles reflexions, opinions o propostes pràctiques de tot tipus al voltant de com integrar les eines que ens ofereix la Web 2.0 a l'ensenyament de les Ciències Socials. Aquest bloc, en ell mateix una eina 2.0, ens ha de servir per facilitar la nostra necessària formació contínua com a professionals de l'educació: aquí podrem expressar dubtes i pors, però també exposar idees o exemples pràctics sobre totes aquestes matèries. En definitiva, ens ha de servir com un espai des d'on aprendre de manera interativa i col·laborativa. Només així serem capaços de tirar avall el mur de la bretxa digital que ens separa a sovint dels nostres alumnes i aprofitar la força de les eines 2.0 perquè el seu aprenentatge sigui realment reeixit.